Jonathan

En Jonathan del Severo Ochoa fa uns dies va fer aquestes fotos de la seva família i de menjars de l'Equador que tenen molt bona cara.

Per veure-les feu clic a l'adreça web que surt aquí a sota
http://picasaweb.google.com/montseval/JonathanElMeuPaisDAll?authkey=pNA0tmVRfUk

Sortim a El Periódico

Avui 1 de març ha sortit a El Períodico un reportatge sobre el nostre projecte. El títol és Vídeos que trenquen fronteres i l’escriu Sara González. Com subtítol: Alumnes immigrants de vuit instituts preparen documentals sobre els seus llocs d’origen. L’objectiu és que els estudiants autòctons coneguin la seva cultura.

Us envio la foto. Són alumnes del Severo Ochoa d’Esplugues de Llobregat.

Entrevista i fotos

Avui una periodista i un fotògraf del diari El Periódico han anat a l’institut Severo Ochoa d’Esplugues de Llobregat. Han parlat amb l’Andrei, l’Alina, en Ramiro, en Philip, la Joselyn, en Johnatan i altres que s’hi ha afegit després.
Podeu veure les fotos d’alguns d’aquests nois i noies i també d’altres que intervenen al projecte al següent àlbum:
http://picasaweb.google.com/montseval/Alumnes?authkey=nnc0_PkLXx0
Oh, ara veig que un noi no té el nom posat: és en Ramiro.
El reportatge tant pot sortir demà com divendres que ve, quan els periodistes de
La Vanguardia i de l’Avui facin també els seus reportatges a l’institut de la Montse Palou

Dos nous emails del Severo Ochoa

Hem rebut dos nous e-mails del Severo Ochoa
Són de la Jocelyn que va arribar de Bolívia i d’en Ramiro procedent d’Argentina

Diu La Jocelyne:
“Hola!! Em dic Jocelyne i soc de Bolivia de la ciutat de Santa Cruz, aquesta ciutat es molt bonica su clima es calid i la seva tradicio es molt interesant. Va marxar en april en 2005 despres de despedirme de tota la familia i els amics... Despres de un llarg viatge, al proper dia, vaig a arrivar a l'aeroport de Madrid. Vaig agafar un altre avio a l'aeroport de barcelona, vaig arrivar amb el pares i la meva germana petita. Els que van arrivar primer van fer els meus avis i oncles. Despres de tot aixo vaig anar al insti on vaig coneixer molta gent, a principi va anar malament perque era molt timida aixi que lllavors despres d'un temps a anat molt be me acostumbrat al clima i al institut. Un bon record que tinc d'alla es quantes cosas em pasat amb els meus amics al colegi i un mal record quan em vaig despedir de els meus amics i parients d'alla. Lo que et trobo a faltar es el meus amics,familiars i les coses que em passat!. Abans io m'imaginava que com seria la meva vida aqui si me anara be o malament pero bon i em conte les meves expectatives si que va ser molt bona. Un bon record d'aqui es quant ia me acostumbrat al ambient d'aqui i la seva gent, i per l'ùltim en mal record es quan no podia acostumbrarme a parlar catala i als meus companys/es”.

Diu en Ramiro:
“Hola em dic Ramiro, soc d'Argentina de una ciutat q es diu Córdoba. Vaig arriva aqui fa un any aproximat. Vaig arrivar amb la meva mare i la meva germana, perque el meu para va arrivat primer per veura si era un bon lloc per viura. Llavors al meu pare li va agradar molt i ens ha dit q viajesim per Catalunya. Anque vaig deixar a tota la meva familia, avia, avis, cosins, oncles... Vaig arrivar aqui i la gent em va fe sentir com al meu pais.

Un mal record d'allà emm... no recordo ningú.. crec... a si q l'ensenyament era molt mes dificil q aqui... jajaja... I un bon recordo és el del meus amics... i tot el temp que vam estar junts.
Un bon record d'aqui... totes les tards que vaig pasar amb el meus amics en la plaça catalunya jugant al futbol, mengant i parlan de cualquier cosa... I un mal record... el dissabste pasat que Io i el meu equip vam perdre el partir de futbol... un moment molt terrible...
Chau espero que em contestis....”

IES Joan Fuster

Aquest matí hem anat a l’institut Joan Fuster de Barcelona, on ens esperava la professora Laura Doncel, a conèixer un quants alumnes i enregistrar-los.
Hem visitat l’aula d’acollida i desprès hem anat a la biblioteca on hem entrevistat a:
Arman originari d’Armènia però que ha passat uns quants anys a Holanda
Lin i una altra noieta de Xina del sud
Maria de Trujillo (Perú)
Sandra de Quito (Equador)
José Ángel de Tegucigalpa (Honduras)
I Enzo de Guayaquil (Equador)
Ens han explicat les seves històries, la família que han deixat als seus països i com els hi va a Barcelona. Ha sigut molt bonic i ens han semblat uns nois i noies fabulosos
Esperem que ens escriguin a elmeupaisdalla@gmail.com
I esperem que ens escriguin també alumnes de tots els instituts adherits al projecte

Fotos del Centre Educatiu Jacint Verdaguer

Dilluns 11 de febrer vam anar a un institut de Sant Sadurní d’Anoia, el Centre Educatiu Jacint Verdaguer. En Robert Muñoz, director de secundària, ens el va mostrar. Segueixen un mètode molt interessant. Cada alumne treballa amb un ordinador i el professor els dirigeix i assessora.
Els alumnes semblaven interessats i contents, l’ambient era de treball i es veu que queden molt ben classificats en els exàmens de continguts que és fan per tota Catalunya.
Tot això gràcies a unes persones entusiastes i amb poquíssima ajuda del Departament d’Educació.
Ens vam passejar per totes les classes i vam anar també a veure els petitons a l’edifici de primària.
Podeu trobar les fotos clicant a:
http://picasaweb.google.com/montseval/InstitutDeSantSadurn

Dos emails del Severo Ochoa

Ja tenim dos emails dels alumnes del Severo Ochoa:

2008/2/13, Alina Toza
Hola ! Em dic Alina Natalia Toza i sóc de Rumania, Constança, la ciutat que dic jo es la millor perque té el Mar Negre. Tinc 15 anys. Ja fa 1 any i mig de quan vaig marxar de Rumania. He arribar a Esplugues en l'any 2006, en agost amb tota la familia. Jo era molt espantada perque tenia que anar amb l'avió. Pero al final m'ha agradat. El meu pare m'ha ajudat molt perque el era aqui a Catalunya de 3 anys i podia parlar castella i una mica català. Al principi jo era molt trista al colegi i a casa perque jo era acostumbrada de vivir amb els meus avis i amb els meus companys de rumania i per això no m'ha agradat ni el català perque em semblava molt dificil de parlar i tampoc els companys. El colegi, la classe em pareixien molt lletges perque en el meu pais era mes moderna amb ordinador en cada classe, am cadires mes comodes i tot això. Pero en un mes ja estava acostumbrada, ja tenia amics ja podia parlar fluent i una mica que m'he entenguin els altres. Ara no ho se perque pot ser per culpa de que la meva llengua i el català son les dues llatines pero en aquest moment m'ha agrada molt parlar català i entenc mes o menys tot .Tinc molts amics i estic molt feliç aqui. Ara m'ha agrada molt vivir en Esplugues, Barcelona que el mue pais perque no ho se...em sembla la vida millor aqui.
JA us enviaré fotosi ja seguirem parlant. Alina

2008/2/13, Philip
hola! em dic philip , sóc de camerún i tinc 15 anys. fa 2 anys i mig que vaig deixar el meu pais i vaig venir a esplugues directament el 13 d'octobre 2005.vaig venir amb els meus dos germans no van venir amb la nostre mare perque ella va venir primer i ja fa 6 anys que esta aqui. quan va venir no coneixia ningú solament la meva familia. despres de uns mesos vaig comencar a coneixar a algunes persones i uns amics de l'escola que em molestava i algun que no. per aixo enyoro tot els amics que tenia en el pais.i també trobo a faltar l'avi i l'avia. em recordo de una festa que van fer en la platge i les adventures que van fer en el dia de halloween i el mal record que vaig tenir es quan va morir un dels meus amics que es va ofegar en el mar. lo vaig passar fatal.
espanya, en general no era el lloc que vaig voler venir pero quan vaig venir no va ser mal de tot. vaig visitar molts lloc com el gaudì, plaza catalunya etc...
quan vaig comencar a anar a l'escola, els primers dies van ser normal pero despres vaig comencar a tenir una mica de dificultat de la llengua perque no savia parlar castellá ni catalá. bueno ja continuaré altre dia. fins després. xau